“Per governar, em podria entendre perfectament amb molta gent del PSC”
17.02.2010
Xavier Trias: “Per governar, em podria entendre perfectament amb molta gent del PSC”
“No es dóna el clima per una consulta sobiranista”
No obstant, Trias també admet que la seva predisposició a arribar a acords de govern també pot donar-se “amb gent d’Esquerra, amb gent d’ICV (que la gent es queda sorpresa de vegades), o amb gent del PP”. “Per què no em puc entendre amb aquest tipus de gent?”, es qüestiona el convergent, que està segur que, sigui quin sigui el pacte si guanya, el que no pensa fer CiU “és canviar la manera d’actuar a Barcelona”.
Trias també expressa els seus grans dubtes perquè ara sigui el moment més adequat per celebrar una consulta sobiranista a Barcelona. “En el moment actual no es dóna en absolut el clima per fer-la”, assegura el convergent. Trias creu que organitzar un acte d’aquestes característiques “amb una estructura de la pròpia ciutat i de l’Ajuntament en contra, és una equivocació”, i opta per “buscar un moment sense aquestes dificultats”. “Seria una llàstima que es fes d’una manera irreflexiva”, conclou.
A un any i mig de les eleccions municipals, i amb més d’una enquesta de cara, no té por de morir d’èxit abans d’arribar a les urnes?
Jo sempre els dic als meus que no hem d’estar confiats, però hem de gaudir-ne. Quan es porten 31 anys sense enquestes favorables, quan es tornen favorables no gaudir-ho seria una gran equivocació. Ara la responsabilitat és nostra. Tenim totes les coses a favor per guanyar.
Durant els últims anys vostè ha parlat molt sovint de la feblesa de Jordi Hereu. Però quin és per vostè el punt més negre de l’alcalde?
La manca d’unitat a l’equip de Govern. És un equip que està trencat. ICV i PSC no van d’acord en la governabilitat de la ciutat. Si a això li sumes que l’alcalde i la gent que l’acompanya actua com a cadena de transmissió absoluta d’un partit, el PSC,… Han confós l’estructura de l’Ajuntament amb la del PSC. Entenc que les discrepàncies i la manca d’entesa és immensa.
Passades les eleccions i si vostè és qui guanya, és previsible que ho hagi de fer amb aliances. Descarta, a priori, algun possible soci?
No. No descarto mai ni descartaré mai ningú. El primer que notarà el canvi en la manera de funcionar serà el cap de l’oposició, perquè nosaltres l’escoltarem i li farem cas en les coses lògiques. Al revés de com es fa ara. És veritat que intentarem governar amb la col•laboració de forces molt diferents, buscar entesa i intentarem posar els millors.
Això vol dir que no descarta governar amb el PSC?
No. El que sí descarto és que no es noti el canvi. El que no pot ser és guanyar unes eleccions i al dia següent, com si no hagués passat res, hi hagi les mateixes cares. I per tant hi ha algunes persones que es descartaran per sí soles. Però jo no nego que amb molta gent del PSC jo em podria entendre perfectament. Però qui diu amb gent del PSC, diu amb gent d’Esquerra, amb gent d’ICV (que la gent es queda sorpresa de vegades), o amb gent del PP. Per què no em puc entendre amb aquest tipus de gent?
Amb el PP podria passar-li factura electoral com va passar a la Generalitat?
No. El PP té un problema i és que ells s’han d’aclarir que volen fer. Quan un és alcalde, no pot pensar que un soci ha d’estar tota l’estona contraposant-se a un. Ha de ser el PP qui ha d’entendre si un dia ens pot donar suport o no. Nosaltres els plantejaments no els canviarem perquè som els que som. El que no farem és canviar la nostra manera d’actuar a Barcelona perquè ens doni suport el PP. Per això vull guanyar amb una certa tranquil•litat, per fer un govern ampli, amb gent bona, i fent el nostre programa.
Últimament el tema estrella a l’Ajuntament són els Jocs Olímpics. Vostè s’hi ha apuntat a demanar-los però critica les formes. Això, suposo que vol dir que si vostè és alcalde seguirà amb la candidatura engegada per Hereu, no?
Sí, però diferent. Primer ens hem de plantejar si és factible, fent estudis seriosos de sostenibilitat, per saber si això genera més beneficis que despeses.
No ho veu clar això?
Be, això és el que hem de mirar i no tirar-se a la piscina i dir que com ens fa il•lusió, ho fem. S’han de fer estudis seriosos, les valoracions pertinents, involucrar els alcaldes, Consells Comarcals, tenir segur que la Generalitat et donarà suport. Estem en un moment de crisi econòmica; la gent es queda sorpresa de que ara sortim amb els jocs olímpics. S’ha de tenir sentit comú i jo crec que el que s’ha de fer és un estudi ben fet de les possibilitats i la viabilitat. Un cop fet això, decidir fer un pas endavant. No hi ha cap pressa especial.
Realment necessita Barcelona uns Jocs d’hivern?
No, no els necessita. Els pot necessitar el Pirineu. La gràcia d’això és que si es planteja com un ajut d’equilibri territorial per donar força al Pirineu des de Barcelona, estaria be. Si es dóna la sensació que Barcelona es vol aprofitar del Pirineu, és una equivocació. Una idea que podria ser bona, l’alcalde no l’ha pogut començar pitjor. Valdria més la pena dir ‘m’he equivocat’, posar punt zero i començar de nou.
L’argument que Hereu planteja els Jocs per motius electorals també es podria aplicar a CiU i dir que vostès s’apunten a la proposta perquè el PSC no en capitalitzi l’èxit.
No. Nosaltres una fita que pugui ser bona per la ciutat, no tenim perquè no donar-li suport, malgrat ser a l’oposició. Si un dia ens ho donessin, no sabrem quin alcalde hi haurà al 2022. Jo segur que no seré alcalde, perquè ja he dit que estaré vuit anys i prou. No ens desmarquem perquè seria il·lògic, però s’ha de fer ben fet.
Si tan implicats volen estar vostès, com és que el Govern diu que han rebutjat la invitació de l’alcalde per acompanyar-lo a Vancouver a prendre notes?
Perquè això és una pallassada. El que no farem és coses que desconcertin a la gent. En una situació de crisi, que l’alcalde i uns tècnics vagin a estudiar què passa i com funciona és de lògica. Ara, que tots els presidents de grups municipals anem a Vancouver a esquiar i a mirar-ho és una despesa que no té cap sentit, il•lògica. No és per fer un lleig, és que no té sentit.
La situació de barris com el Raval o la polèmica zona de les Rambles també ha estat un dels punts on vostè ha estat crític amb el Govern municipal. Què falta en aquestes zones per evitar que siguin nius de delinqüència i incivisme?
Estar-ne convençut i saber què es vol fer. S’ha de saber que no es vol que sigui Barcelona. Tots ens podríem posar d’acord en què no volem que sigui Barcelona. I actuar en conseqüència. Nosaltres no volem que sigui un lloc de turisme barat, no volem que sigui el lloc del ‘botellón’ de tota Europa, no volem que sigui el lloc de prostitució més important d’Europa. Volem que sigui un lloc d’excel•lència, amb un turisme de qualitat, una ciutat divertida, animada, oberta a tothom. Però això exigeix posar ordre. I això no és autoritarisme i repartir llenya pel carrer. És tenir sentit comú i saber què és el que no tolerarem en aquesta ciutat. Això durant anys no ha estat així; semblava que tot això era divertit. Ara ja es veu que no ho és, i es converteix en insuportable sobretot a determinades zones de la ciutat.
Vostè sap que sovint el problema no s’elimina, sinó que es trasllada de lloc
Pot passar, i això vol dir que en molts casos s’han de fer accions específiques a Rambles o Ciutat Vella, i tenir les antenes ben col•locades perquè la situació no es traslladi. No és fàcil. Això vol dir treballar-hi molt, estar molt atent i actuar amb duresa.
En la reurbanització del Miniestadi del Barça vostès han donat suport sempre al projecte. Però els veïns i alguns sectors socials veuen en l’operació un negoci i no hi estan d’acord. Això no canviarà gens si vostè és alcalde, no?
No. Jo he pres una decisió. La còmoda i fàcil de prendre és votar en contra estant a l’oposició. Nosaltres no hem fet això. Vaig prendre la decisió que jo prendria si fos alcalde. Vam posar unes condicions lligades als equipaments sobretot, i vam demanar que el 50% dels pisos seran de protecció oficial i de propietat de l’Ajuntament. És bastant més ‘progre’ que el que s’ha estat fent fins ara des de l’Ajuntament.
Caben més macrooperacions urbanístiques a Barcelona ara mateix?
No, no hi haurien d’haver. Hi ha una que a mi em preocupa molt, la de la Sagrera, perquè és una operació per pagar la cobertura de les vies i això ho hauria de pagar l’Estat. La gran assignatura pendent no és quines grans operacions urbanístiques es fan, sinó quins barris construïm.
Per tant, s’ha d’acabar la política urbanística expansiva a Barcelona?
Sí, fer polítiques expansives és absurd. Hi ha diferents projectes, com Vallbona, la zona Franca, la Sagrera…. però jo crec que la nostra obligació és pair be. Nosaltres creiem que el creixement del Port s’ha de fer amb un rereport potent, connectat amb el tren de mercaderies. Una transformació important que podríem fer és aquesta.
Si finalment Barcelona Decideix fa la consulta sobiranista a la ciutat, anirà vostè a votar?
Sí, i tant!
Puc preguntar-li si votarà ‘sí’?
És un vot secret, però jo l’he explicitat. El que passa és que jo insisteixo molt en que la votació d’una cosa tan important com aquesta que, malgrat no ser vinculant, és important, l’hem de fer quan estiguem segurs que guanyem i que hi ha una participació molt elevada. Seria una llàstima que això es fes d’una manera irreflexiva.
No es dona el clima per fer-ho a Barcelona?
No, jo crec que en el moment actual no es dona en absolut. Anar a una consulta així amb una estructura de la pròpia ciutat i de l’Ajuntament en contra, és una equivocació. S’ha de buscar un moment sense aquestes dificultats.
Parlant de consultes, parlem de la de la Diagonal. És partidari de fer més consultes com aquesta, vostè?
Jo això ho portava al programa electoral a les dues últimes eleccions. Sóc un cert entusiasta de les consultes. Però això ho hem començat amb una de les més complicades. Podríem haver fet una consulta sobre opcions per una plaça com Lesseps, o sobre si Gràcia ha de ser més o menys peatonal. Això fa participar a la gent. En començar aquesta sèrie de consultes amb la més complicada, tot es fa complicat. I més quan l’Ajuntament ho planteja com un plebiscit. La gràcia és que la consulta estigui ben feta i tingui opcions diferents i lògiques.
El seu dubte al voltant del cost de l’operació de la Diagonal i el seu argument de prioritzar temes a l’Ajuntament poden significar que si és alcalde el projecte es retardarà?
No, però el que em té amoïnat a mi és la situació econòmica de l’Ajuntament. No estem explicant la veritat a la gent. Aquest Ajuntament té una davallada d’ingressos espectacular. I això fa que per aprovar el pressupost de 2010 la Generalitat ens hagi obligat a fer un pla d’estabilitat perquè fem dèficit corrent. Ens passem tot el dia fent brometa de que Madrid té un deute molt gran, i nosaltres que no el tenim, resulta que fem un dèficit corrent. Jo espero ser alcalde al 2011 i em trobaré que m’hauran deixat un pastís amb una situació difícil. Amb aquesta herència, és evident que haurem de veure què prioritzem.
Vostè deia públicament en una conferència que no està disposat a deixar que la presidència de l’Àrea Metropolitana recaigui en una ciutat diferent a Barcelona.
Som molts ja els que diem això. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, és de Barcelona. Es pot dir que el president sigui més honorífic que executiu, però és ridícul que ho presideixi qualsevol alcalde. Se’ls hi veu massa el ‘plumero’.
Tags: Espacio público, Gestión municipal, Modelo de ciudad, Partidos políticos y sindicatos, Promoción exterior
17-02-2010 a las 12:57
Cap sorpresa no representa l’entrevista al Sr. Trias. La seva és una opció coneguda: nacionalista i conservadora, és a dir, reaccionària. És això el que necessita la majoria social progressista de la ciutat? Evidentment no i és per això pel que UPyD pot i ha d’entrar al consistori; la seva opció nacional, laica, progressista, regeneradora i no nacionalista és demandada per gran part de la ciutadania que es trobava òrfena a l’hora d’anar a votar i que ara tindrà una opció viable per fer-ho.